-Quina és la seua opinió sobre la Llei de llibertat educativa?
La Llei de llibertat educativa és un atemptat greu contra el procés de normalització del valencià. I això per moltes raons. En primer lloc, perquè fins ara el principal instrument que tenim al País Valencià per a normalitzar la llengua ha sigut i és el sistema educatiu.
Òbviament, ens hauria agradat que aquesta normalització arribara també a través dels mitjans de comunicació o, més recentment, de les xarxes socials, però això no ha estat així. Per tant, el que s'ha fet evident és que, des de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), l'ensenyament ha estat la ferramenta a través de la qual democratitzar el valencià i fer-lo arribar a tota la població, independentment de quina siga la seua llengua primera o la seua ideologia. Per tant, l'escola ha estat el gran puntal sobre el qual s'ha bastit la normalització de la llengua al País Valencià.
Això provoca que qualsevol modificació legislativa que afecte l'ensenyament i l'estatus que la llengua té al sistema educatiu siga decisiu. A més, resulta molt preocupant que aquesta llei partisca d'una fal·làcia.
-De quina fal·làcia?
Se'ns ha repetit que les famílies, fins ara, no participàvem de la tria del model lingüístic de l'escola on escolaritzàvem els nostres fills i filles. La llei parteix de la idea que se'ns havia sostret un dret i això és rotundament fals. Perquè la llei 4/2018 de Plurilingüisme sí preveia que les famílies hi participaren a través dels consells escolar, on hi són representades. Per tant, la Llei de llibertat educativa parteix d'una mentida.
Així doncs, crec que ens cal pegar-li la volta a aquesta argumentació. Perquè el que fa aquesta llei és
"Aquesta és una llei per triar poc o menys valencià"
impedir als equips directius i als professionals de l'ensenyament decidir quin és el projecte lingüístic que més bé s'adapta a cada centre. I, no s'ha d'oblidar que són els equips directius i els docents qui més criteri tenen per decidir com assolir l'objectiu que marca la LUEV: que en acabar l'escolarització tinguen competències equiparables en les dues llengües oficials, que són l'espanyol i el valencià.
Per tant, es priva al professorat de decidir. En aquest sentit, aquest és un model molt diferent del de les línies. En aquell model, el centre educatiu feia una oferta de programes lingüístics i les famílies podien triar en funció del que els interessava. Ara, en el procés ordinari d'admissió (però no aquest primer any, perquè es farà la consulta a tots els cursos) les famílies faran una tria sense saber quina serà, finalment, la llengua en què li impartiran les classes. Per tant, aquesta llei introdueix molta inseguretat.
Al capdavall, li diuen Llei de llibertat educativa, però és una llei per triar poc o menys valencià. I és una llibertat acotada. Perquè és probable que hi haja famílies que vulguen l'optativa d'àrab o alemany.
Per acabar, també m'agradaria dir que és una llei profundament injusta perquè posa en lliure competència dues llengües que no són iguals. En la mesura en què l'elecció es fa en el moment de la preadmissió és molt complicat que les associacions de pares i mares o els equips directius puguen assessorar les famílies. Per tant, en molts territoris serà una tria que estarà mediatitzada pels molts prejudicis que arrossega la societat valenciana sobre el valencià.
-Què podem esperar del resultat de la votació?
Veient les dades demolingüístiques que tenim a hores d'ara, on la gent que té el valencià com a llengua primera supera de poc el 20%, i la baixa adhesió que té la societat valenciana a la seua llengua, és difícil ser optimista.
-Els impulsors de la llei diuen que era necessària perquè fins ara el valencià s'havia imposat a l'escola.
S'havia imposat en el mateix nivell en què s'havia imposat el castellà. Estem parlant de dues llengües que són igualment obligatòries perquè són dues llengües que són igualment oficials a la comunitat autònoma. El que sí em sembla una imposició, per com és de desigual, és que per llei s'haja de vehicular un mínim del 25% de les dues llengües oficials a la zona de predomini lingüístic valencià, però que el mínim de valencià a la zona de predomini lingüístic castellà siga estrictament la matèria, molt lluny del 25%.
No s'entén el desequilibri que hi ha entre les dues zones, perquè, al capdavall, les dues llengües són oficials a tota la comunitat autònoma. Per tant, dir que s'ha imposat el valencià és ridícul.
Si realment hagués hagut una política lingüística valenta per part del govern anterior, les dades d'ús i coneixement de la llengua que vam conèixer l'any 2022 no haurien estat les que van ser.
-Hi ha moltes famílies que pensen que amb la Llei de llibertat educativa es tornara a un sistema com el de les línies, una opció que no els sembla tan terrible, tenint en compte el que va significar l'existència d'aquestes línies, pel que fa a la generació d'una comunitat lingüística.
Dir això és radicalment fals i la gent que ho defensa ho ha de saber. Aquest és un sistema molt diferent del de les línies que, d'altra banda, molts han idealitzat. És diferent per diverses raons.
"El model que s'implanatara amb la Llei de llibertat educativa és molt diferent al de les línies"
D'una banda, un programa d'immersió lingüística com el Programa d'Immersió Lingüística (PIL) o el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) (programes vigents fins a 2015) vehiculava en valencià un percentatge molt més alt que no el que s'assolirà amb la mal anomenada de llibertat educativa. Per tant, l'exposició al valencià d'entrada és diferent.
En segon lloc, en aquell altre sistema, eren els centres educatius els que definien els projectes del centre. Ara això es fa dependre d'una consulta que es farà en la preadmissió a les famílies. En conseqüència, si jo abans volia dur als meus fills i filles al col·legi el Romeral, d'Alcoi, perquè sabia que era en valencià, ara no sabré quin serà el resultat de la votació.
-Què opina de l'aparició del moviment de Famílies pel Valencià?
L'aparició d'aquest moviment em genera consol i alegria, perquè demostra que hi ha una societat -que pensàvem esmortida- però que està viva. En el context que tenim, només la societat civil pot capgirar la situació. A les Illes, les famílies han aconseguit una gran victòria envers les intencions del govern balear. Ací no veig que estiguem en condicions que es retire la llei, però l'existència d'un moviment com Famílies pel Valencià, almenys, esmortirà el colp d'una llei que és molt regressiva. Sense Famílies pel Valencià la cosa seria molt pitjor.
-Creu que seria millor mantenir el model que es va implantar amb la Llei de Plurilingüisme implantada en el Botànic?
Crec que la llei 4/2018 de Plurilingüisme té llacunes molt importants i ens ha deixat un panorama molt complicat. Jo no vull continuar com estàvem perquè, especialment a secundària i batxillerat, l'aplicació del Plurilingüisme ha limitat molt l'ús vehicular del valencià. És difícil comparar les dades a l'engròs, però m'atreviria a dir que el Plurilingüisme ens ha deixat una situació pitjor que el sistema de línies.
"El Plurilingüisme impulsat pel Botànic ens ha deixat una situació pitjor que el sistema de línies"
Ara bé, el model que ara se'ns planteja és encara pitjor. Quan es van presentar les al·legacions a la mal anomenada Llei de llibertat educativa, Compromís va presentar una proposta alternativa. Això demostra que dins de la mateixa formació fan certa autocrítica respecte de la Llei de Plurilingüisme. En la seua proposta alternativa, Compromís proposa que hi haguera un mínim d'un 50% d'assignatures en valencià en les zones de predomini lingüístic valencià, per compensar la desigual presència en el carrer i en l'ús social de les dues llengües.
Coses com aquestes em sonen bé. En canvi, tornar al que teníem no ajudarà a la situació tan precària que té el valencià. En tot cas, s'ha de tenir en compte que l'escola no pot capgirar la situació, però sense l'escola no podrem fer res.
-Creu que es va equivocar el valencianisme, encarnat en Compromís, en impulsar una llei com la de Plurilingüisme? Tot tenint en compte, clar, que els tribunals van retallar l'ambició inicial.
El primer que he de dir és que jo no soc polític i, per tant, dono una resposta com a ciutadà i filòleg. D'una banda, cal tenir en compte que Compromís no governava a soles, sinó que formava part d'un govern de coalició. Per tant, calia dissenyar una proposta que fora assumida per les tres parts que en aquell moment formaven el govern. En conseqüència, no crec que se li puga atribuir a Compromís tota la responsabilitat.
D'una altra banda, com tu has dit, tenim un Tribunal Superior de Justícia que va anul·lar parcialment el contingut del decret primigeni, que els departaments de filologia de les universitats valencianes havíem avalat. El resultat fou una llei molt descafeïnada, amb molts aspectes que s'haurien d'haver corregit. Hauria estat bé, en tot cas, que s'haguera fet una mica d'autocrítica i que es replantejaren determinades coses.
Per exemple, considero un error que el Botànic derogara la capacitació lingüística per a garantir que el professorat tinguera competència comunicativa i capacitat pedagògica en valencià. Si a això li sumaves l'homologació del C1, això significava, de facto, que no demanes res d'especial que no tinga una persona que obté un 7 a batxillerat. És a dir, hem passat de demanar-los un curs de capacitació -la qual cosa significa un any preparant-se no només lingüísticament sinó també metodològicament-, a demanar un C1 que resulta que ara s'homologa amb un 7 al batxillerat.
Cal posar l'èmfasi en el fet que allò d'atorgar un títol automàticament no és idea del PP, sinó del Botànic. El que ha fet el PP és fer-ho efectiu i 'millorar-ho'. Les universitats ja vam advertir en el seu moment que fer això era una mala idea.
"És mentida que, amb els anteriors models, les famílies no participaren en el procés de tria de la llengua dels centres"
En tercer lloc, quan el PEPLI va arribar a secundària i batxillerat, es va aplicar una mitjana variable que rebaixava el percentatge de valencià respecte d'allò que preveia la norma. Del pas de primària a secundària s'havia de fer una mitjana dels centres de procedència dels estudiants. Finalment, es va optar per una mitjana flexible que ha acabat comportant que tinguem els resultats que tenim a secundària i batxillerat.
També ens hauria agradat que es fera una bona avaluació del PEPLI, per saber si, efectivament, l'alumnat estava assolint les competències que corresponien. El que deia la llei és que als quatre anys calia fer una avaluació.
-Vostès són molt crítics amb el fet que s'atorgue el C1 de forma automàtica. Molta gent, però, ha rebut amb els braços oberts aquesta decisió?
A tothom ens agrada que ens fagen regals. Jo entenc perfectament que els estudiants i les famílies vegen molt bé aquesta decisió. Però la meua obligació, com a persona que fa recerca en la qüestió, és advertir que una norma com aquesta el que fa és devaluar el valor dels certificats de C1. És a dir, avui un certificat del C1 ja no val el mateix, perquè s'ha acabat atorgant a persones que probablement no tenen la capacitat comunicativa que requereix un nivell de C1. Hi haurà molta gent que accedirà a llocs de feina on li reclamen el C1 que, en realitat, no tindrà la necessària capacitat comunicativa.
Després hi ha la qüestió del valor percebut. Darrerament, corria per xarxes un mem d'un iogurt que, quan s'obre, en el revers de la tapa posa: val per un C1 de valencià. El valencià ha quedat com un descompte. I és curiós, perquè, per aquesta regla de tres, també es podria aplicar a l'anglès, però no es fa. Al remat el que estem fent és generar un marc mental segons el qual hi ha una jerarquia lingüística on l'anglès té un determinat estatus i el valencià és, per dir-ho així, la maria.
Tornant a l'inici, les famílies seran cridades a votar pròximament i d'ací sorgiran uns resultats. Quin creu que serà l'efecte de l'aplicació d'aquesta normal, tant pel que fa a l'ensenyament com per a la societat en general?
Crec que la competència serà inferior. I si l'alumnat no té la competència suficient per a parlar, el valencià no es parlarà, perquè, a més, la competència no garanteix l'ús. Per tant, crec que allà on la llengua encara és viva al carrer, continuara utilitzant-se. Ara bé, què passarà en aquells llocs on la llengua no és viva al carrer i on es redueixen a l'escola els continguts en valencià? Si l'escola no és capaç de donar les competències necessàries, l'ús és impossible.
D'una altra banda, una de les coses positives que ha tingut el sistema educatiu pel que fa a la normalització de la llengua ha sigut la capacitat per crear un vincle afectiu amb la llengua. I això, els Programes d'Immersió Lingüística (PIL) i d'Ensenyament en Valencià (PEV) ho han fet molt bé. Al final, la llengua esdevenia un element de cohesió de grup i provocava que persones que venien de contextos familiars castellanoparlants es passaren al valencià. El valencià va esdevenir, en definitiva, la seua llengua de socialització.
-Quin futur pronostica per a la llengua, en el termini de trenta anys?
A mi no m'agrada ser pessimista perquè no es guanya res sent-ho. Dit això, veig problemes molt difícils de resoldre. Estem en un marc de globalització, que condiciona molt tota la resta. Per tant, hi ha inèrcies i dinàmiques contra les quals és molt difícil lluitar. Ara bé, mai no podem saber què ens oferirà el futur i a voltes ocorren fenòmens que no podem preveure. No podem ser derrotistes. Jo crec que encara queda partit.