El desembarcament del PP a la radiotelevisió pública valenciana és propi d'un serial de no-ficció. Si el primer capítol va coproduir-se del bracet de l'extrema dreta Vox amb la desregulació dels sistemes de contrapesos de l'ens, la nissaga audiovisual va prolongar-se amb la dana. El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, va oferir la direcció de la cadena pública a la periodista Maribel Vilaplana. Ho va fer en un dinar privat en el dia D de la riuada, quan hi havia pobles inundats i vides en perill a pobles com ara Utiel.
Mentre els conservadors han assenyalat el canal públic pel seu tractament fiscalitzador de la gestió de la barrancada, la formació de la gavina ha superat totes les pantalles per canviar el rumb de la televisió. A l'elecció de l'antic cap d'informatius de la Cope a València, Vicente Ordaz, com a president de l'ens, s'hi ha sumat l'elecció aquest dimecres del director. Es tracta de Francisco Aura, un vell conegut de Canal 9, de les firmes audiovisuals lligades a la Conferència Episcopal i, especialment, al zaplanisme mediàtic.
Negoci a la televisió pública
Cap de producció de Canal 9 a l'etapa 1989-2006, els seus interessos a la cadena local Valencia Te Ve —de la qual va ser director entre 1999 i 2006— van despertar una forta polseguera política. Aquesta televisió comptava en el seu accionariat amb grans empresaris com ara Francisco Segura, els germans —i mecenes del blaverisme— Lladró i Fernando Roig —propietari del Vila-real CF—, així com estava impulsat per diversos emprenedors de la publicitat, com ara Arturo Blanch.
Ara bé, la posseïdora del 51% dels seus títols era María Consuelo Reina, antiga directora de Las Provincias i padrina mediàtica de l'expresident Eduardo Zaplana, condemnat per rebre suborns. Reyna estava casada amb Jesús Carrascosa, que va tindre, justament, a Aura com a mà dreta als inicis del Canal 9 de disciplina zaplanista. L'escollit com a comandant d'À Punt va ser director de Valencia Te Ve i va compartir amb Carrascosa l'accionariat de Diario de Valencia.
Paral·lelament, Aura va impulsar junt amb Vicente Andreu, aleshores sotsdirector de la televisió pública valenciana, la productora Astel Producciones S.L. Segons va publicar el periodista d'investigació Francesc Arabí a Ciudadano Zaplana. La construcción de un régimen corrupta (Foca, 2019), Astel Producciones «va intermediar en retransmissions taurines per a Canal 9 a canvi de comissions quan seguien sent [en referència als dos propietaris] personal de la plantilla de la cadena pública».
«Astel Producciones va resultar també beneficiària de la privatització de l'espai infantil de televisió valenciana Babalà. Per a produir un paquet de programes d'aquest espai per a xiquets, perceberen 477 milions de pessetes (2,8 milions d'euros) quan abans de la privatització costava 60 (360.000 euros», recorda aquest investigador a l'obra referenciada. La productora va fer un negoci redó amb Canal 9: nascuda en 1996, va facturar l'any següent fins a més de mil milions de pessetes a la televisió pública valenciana, especifica la recerca periodística.
El retrat biogràfic de Zaplana confeccionat per Arabí relata «el favoritisme de Carrascosa des de la segona planta del pirulí de Burjassot cap a productores i empreses properes als seus interessos i als de la cadena participada per la seua dona fins a l'extrem que la Federació d'Empreses Valencianes de l'Audiovisual va denunciar-ho a la Fiscalia per amiguisme». «En el seu escrit, mencionava, en concret, tres empreses afins al director de Canal 9 [que haurien rebut encàrrecs] sense solvència, ni experiència, a preus superiors del mercat i en condicions de pagament avantatjoses», agrega. Una de les identificades era Astel Producciones.
A l'ombra del catolicisme mediàtic
El seu pas per la cadena pública no sols va estar marcat per aquells polèmics contractes de la seua productora, sinó que també va destacar per la seua tasca d'enviat especial a les eleccions presidencials dels Estats Units d'Amèrica i a conflictes com ara la guerra del Golf (1990-1991), la guerra de Bòsnia i el colp d'estat a Moscou del 1991. Una trajectòria professional que també ha estat lligada durant sis anys al sector de la publicitat, més concretament com a directiu de les empreses Videquip i CRP Media.
Al camp mediàtic i d'ençà de la seua sortida de l'extinta RTVV, Aura va enrolar-se a les files de l'univers mediàtic promocionat per la Conferència Episcopal Espanyola. Entre 2007 i 2013, per exemple, va ser director general de la Televisión Popular del Mediterráneo, i des d'aquell any s'ha ocupat de comandar les operacions de la canal ultraconservadora 13TV. Segons va desvelar EL TEMPS, la nissaga Cotino va comprar el 99% de les accions de la mercantil que atresorava la presidència de la cadena clerical. L'operació va vehicular-se a través d'Alqueria Dolores, amb fons radicats a Luxemburg, d'acord amb la narració d'un informe de la Guàrdia Civil.