Juan Canet va ser assassinat per venjança. Veí de Cullera, a la Ribera Baixa, i treballador de la terra, va ser víctima de la repressió indiscriminada de les camises blaves. Amb només 24 anys, fou segrestat, empresonat a diversos espais carceraris franquistes i afusellat quan el calendari marcava el 13 d'octubre de 1941. Canet no tenia cap filiació política, ni consta que efectuara cap mena de pronunciament o adscripció ideològica. Va ser acusat de delictes que, segons explica Patricia Canet, la seua besneboda, «foren inventats».
«Era el germà del meu avi patern i va ser un assassinat per venjança. El meu avi estava en la guerra i l'altre germà havia fugit a França quan va esclatar la contesa. A Juan Canet, van segrestar-lo arran d'una denúncia d'un feixista del veïnat i perquè els franquistes van decidir que algú havia de morir a casa», indica la seua familiar. «Va ser acusat d'adhesió a la rebel·lió i de participar en l'assassinat d'un retor de Cullera, però és mentida, perquè en tots els expedients de tots els familiars amb els quals he pogut parlar s'acusa els afusellats d'assassinar a un retor. Sabem que els judicis no tenien cap garantia i menys les acusacions», complementa.
Professora d'història, presidenta de l'Associació de Familiars de la Fossa 146 del cementiri de Paterna (Horta) i activista per la memòria democràtica, no s'ha quedat quieta d'ençà que van produir-se les primeres exhumacions i identificacions en desembre del 2023. En una roda de premsa convocada aquest dimarts a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, acompanyada dels moviments memorialistes, entre els quals hi ha la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra els Crims del Franquisme, ha anunciat una querella als jutjats perquè investiguen l'assassinat del seu besoncle.
L'amnèsia de la judicatura
L'objectiu d'aquesta acció judicial és doble: hi ha el propòsit de «dignificar la història d'aquesta persona», segons remarca Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa El Rogle, però també d'aconseguir trencar amb el mur que es troben en els jutjats aquesta mena de querelles per crims de lesa humanitat del franquisme. «Recordem que durant el franquisme va haver-hi 300 camps de concentració, mig milió d'exiliats, 300.000 nadons robots... Es va practicar una eliminació sistemàtica de l'enemic ideològic. Es van cometre crims que estan catalogats de lesa humanitat», ha exposat.
La lletrada, especialitzada en litigis de memòria democràtica, ha denunciat les resolucions que habitualment pren la justícia espanyola i que impedeixen investigar els crims comesos per les autoritats franquistes: «La judicatura espanyola sovint empra dos arguments per a desestimar aquestes querelles: la llei d'amnistia i la prescripció. En el cas de la llei d'amnistia, s'ha de recordar que es tracta d'una llei que neix nul·la, ja que l'Estat espanyol va ratificar abans el pacte de drets civils i polítics».
Aquest pacte, segons ha desenvolupat, «prohibeix imposar entrebancs perquè es jutge o s'investigue una persona per actes o omissions que puguen ser delictes d'acord amb el dret internacional». «En conseqüència», ha remarcat, «no és aplicable la llei d'amnistia, però els tribunals sovint obvien el dret internacional en les seues resolucions». «La justícia espanyola també ignora lleis de memòria històrica que estableixen clarament que aquesta mena de crims no poden ser considerats com a prescrits», ha incorporat.
«No tenen en compte aquestes normatives, ni tampoc el dret internacional», ha ressaltat, per assenyalar que l'amnèsia legislativa i del dret internacional d'aquests togats «podria considerar-se com a prevaricació». «D'ençà que està vigent aquesta legislació en memòria democràtica, hem presentat, com a mínim, quatre querelles i a les quatre s'ha ignorat aquesta llei. La raó que ho explica és el franquisme sociològic, de magistrats amb desconeixement i desinterès sobre què va ser la repressió franquista, i desproveïts de formació en aquesta matèria», ha reflexionat.
«Ens governa la ultradreta»
Amb el suport d'Amnistia Internacional, la Plataforma d'Associacions de Familiars de les Fosses Comunes de Paterna, la Coordinadora d'Associacions de Memòria Democràtica i Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme, la presentació de l'acció judicial ha comptat amb la intervenció de les formacions progressistes amb representació a les Corts Valencianes. «En polítiques de memòria democràtica, ens governa la ultradreta», ha censurat Mercedes Caballero, diputada del PSPV a la cambra valenciana, sobre la involució ideològica del Consell del popular Carlos Mazón arran del seu pacte pressupostari amb l'extrema dreta Vox.
«Tenim un problema molt seriós per com es va fer la transició i perquè fins a l'any 2006 no vam tenir una llei estatal de memòria», ha agregat Isaura Navarro, diputada de Compromís al parlament valencià, la qual ha advertit sobre el creixement dels discursos ultradretans «entre els més joves». «Encara que les querelles siguen desestimades, són passos cap endavant perquè situen a l'agenda pública un tema sobre el qual molta gent no vol parlar», ha ressaltat Caballero. Aquesta querella, tanmateix, aspira a ser una escletxa que erosione el tap del «franquisme sociològic» als tribunals.