Com si es tractara d'un fruit madur que tard o d'hora cauria de l'arbre sense ser recol·lectat, el Govern català va acordar aquesta setmana el relleu del polèmic director de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà. Christopher Person, que va menysprear la catalanitat de les comarques de la Catalunya del Nord en diverses declaracions, deixa pas a Albert Piñera, alcalde de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) entre 2011 i 2023 amb les sigles de CiU i, més tard, de Junts per Catalunya.
La pressió sobre la controvertida gestió de Person al capdavant de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà no era l'únic moviment polític que s'havia produït a la Catalunya del Nord. Fa unes setmanes Unitat Catalana, una formació nascuda l'any 1986 i obertament nacionalista, va accedir per primera vegada al Consell Departamental dels Pirineus Orientals, equivalent a una diputació que aixopluga el territori nord-català. D'aquesta manera, Jaume Pol s'ha erigit en el primer diputat provincial nítidament nacionalista a la Catalunya del Nord.
«El Consell Departamental», explica Pol en conversa amb EL TEMPS, «representa l'assemblea elegida del territori dels Pirineus Orientals, que gairebé correspon a la Catalunya del Nord, ja que també compta amb una zona de l'Occitània». Aquest històric del catalanisme polític ha accedit al Consell Departamental arran de l'adeu del titular de la coalició amb la qual s'havia presentat. L'aliança electoral en què va participar Unitat Catalana havia aconseguit representació gràcies a una victòria ajustada per sobre de l'extrema dreta d'Agrupació Nacional.
Pol, en conseqüència, s'ha convertit en la veu institucional d'Unitat Catalana, una formació aliada amb Junts per Catalunya. «Reclamem un estatut de territorialitat, l'equivalent a una mena d'autonomia a l'Estat espanyol, per a la Catalunya del Nord. És la nostra reivindicació històrica. De fet, voldríem per a la Catalunya del Nord un estatus similar al que està guanyant i lluitant Còrsega», explica, així com agrega: «Reivindiquem una assemblea autònoma per gestionar els afers de la Catalunya del Nord». «És el nostre objectiu a llarg termini», subratlla.
«De manera més immediata, però, estem lluitant per canviar el nom del Departament. L'actual denominació dels Pirineus Orientals correspon a la Revolució Francesa i nosaltres voldríem un nom que faci referència a la catalanitat. Ens agradarien denominacions com ara Catalunya del Nord o País Català, però és complicat perquè la proposta hauria de passar l'aval del Consell d'Estat», desenvolupa. Una denominació que podria passar el tall, segons assenyala, seria Pirineus Catalans.
L'altra carpeta al damunt de la seua taula com a diputat provincial és, evidentment, «la defensa de la llengua i de la cultura catalana». «Fa uns anys es va crear l'Oficina per la Llengua Catalana, que ha desenvolupat un bon treball. Tanmateix, compta amb uns mitjans molt reduïts i nosaltres lluitarem perquè pugui tenir més finançament i més capacitat d'actuació per a promocionar l'ús i el coneixement de la llengua catalana», desgrana.
«Els catalans»
Unitat Catalana i, particularment, el seu representant provincial treballen en un territori amb un sentiment de catalanitat diferent de l'existent a Catalunya. «A la Catalunya del Nord, molta gent es considera catalana, encara que no usen la llengua. S'ha perdut molt l'ús del català i la seva transmissió familiar. La utilització de l'idioma és minoritari, però el sentiment de ser part d'una entitat diferenciada és compartit per molta gent», expressa. «Fins i tot, és conegut a la resta de l'Estat francès. Un exemple és quan hi ha un partit de rugbi i els comentaristes televisius parlen dels jugadors del nostre equip a Perpinyà com als catalans. No diuen els perpinyanesos», exemplifica.
Una de les institucions que ha persistit a mantenir viva la flama de la catalanitat, així com de l'ensenyament de la llengua, ha estat l'escola la Bressola, víctima d'un ofegament econòmic. «El problema de fons és l'evolució en el comportament del Ministeri d'Educació francès, que té mestres contractats en aquestes escoles associatives, però la gestió dels pagaments és molt lenta i ha deixat la Bressola en una situació financera molt complicada. És importantíssim que les institucions, com ara el Consell Departamental, s'hi impliquin», demana.
La precarietat econòmica d'aquesta entitat escolar s'ha sumat a la prohibició judicial a la Catalunyadel Nord perquè els regidors amb compromís catalanista empren la llengua pròpia als plens municipals. «És una qüestió que segueix el seu camí judicial. Arran de la negativa dels tribunals administratius francesos, s'està plantejant una queixa al tribunal d'Estrasburg», actualitza. «És una demostració del jacobinisme i el centralisme que impera a l'Estat francès», critica.
Una mirada contra les identitats diferenciades que està ben arrelada a l'extrema dreta d'Agrupació Nacional que ostenta l'alcaldia de Perpinyà. «Abans, els casaments es podrien fer en català i en francès, però el batlle de Perpinyà, l'ultradretà Louis Aliot, rebutja que es facin en català», retrau. «Els ecologistes són més descentralitzadors i reconeixen la identitat pròpia de diferents territoris de l'Estat francès, i també altres partits de centre. Ara bé, el jacobinisme està instal·lat tant a la dreta com a l'esquerra», lamenta.
«En el cas de l'extrema dreta del Front Nacional, és un partit jacobí i ultranacionalista francès, amb una doble ideologia contrària a les identitats nacionals i regionals presents a l'Estat francès», descriu. I es felicita per l'adeu de Person al capdavant de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà: «Ignorava el sentiment de catalanitat. Considerava que era França. Aquesta institució està feta per a teixir aliances entre els territoris catalans, però aquest director visualitzava la Catalunya del Nord com un territori estranger». «Nosaltres hem contribuït a la seva marxa», sosté. És la lluita per la catalanitat d'Unitat Catalana al territori de la Catalunya del Nord.