Feia quatre dies d'aquella terrible riuada i el fang encara regnava els carrers de la majoria de les poblacions de l'Horta Sud. El dol sobrevolava un paisatge apocalíptic, amb cotxes amuntegats, records exposats sense intimitat i comerços destrossats per la fúria d'aquell torrent d'inconsciència meteorològica per part de l'Administració valenciana. El caos s'imposava, i ho feia per una reacció anquilosada de les institucions públiques: eren els voluntaris qui repartien aigua, menjar i medicaments. La població estava indignada. Se sentien abandonats, desatesos.
En aquell calador de malestar, va intentar pescar l'extrema dreta. Aquells que des de les tribunes públiques qüestionen l'escalfament global que intensifica la voracitat i la devastació de les tradicionals gotes fredes que pateix el territori valencià. Revuelta, una organització juvenil íntimament lligada a Vox, va passejar-se per les zones destrossades per la dana amb l'objectiu de visibilitzar la seua marca. Però no sols: també recaptaren diners per ajudar teòricament als damnificats.
Quan ha passat més d'un any de la catàstrofe, exdirigents de Revuelta han esbombat un suposat desviament dels fons que haurien d'haver servit per tirar una mà als afectats per la gran riuada del 2024. Ho denunciava Arturo Villaroya, assessor de l'eurodiputat Jorge Buxadé i antic vicepresident de la, fins al moment, branca juvenil dels ultradretans. Aquestes acusacions destapaven una fractura amb la resta de la cúpula, on el president de Revuelta, Jaime Hernández, s'havia defensat a través d'un comunicat audiovisual de les acusacions vessades per l'assistent del jerarca de Vox. Hernández va ser portaveu d'Hazte Oír, el lobby integrista marcat pels seus vincles amb la secta El Yunque.
L'escàndol intensificava els seus decibels quan El Plural destapava uns àudios que mostraven les maniobres per suposadament amagar aquell desviament de diners: «Hem demanat diners per la dana i no els hi hem gastat en la dana. Tinc un embolic de l'hòstia», assenyalava Villaroya, que proposava imitar l'eurodiputat ultra Alvise Pérez, sota la mirada de la justícia per diversos tripijocs dineraris: «Ens marquem la d'Alvise. Teníem uns diners retinguts per si de cas havíem de pagar impostos i com ja hem aclarit el que feia falta, tota la resta va als vells de Paiporta... A la gent gran de Paiporta. Revuelta deixa d'existir perquè ens inventem alguna pollada i ja està».
Disenso, la nineta dels ulls d'Abascal
L'intercanvi d'acusacions a l'univers juvenil antigament lligat a Vox és només el darrer episodi de les ombres que planen sobre les finances de la formació que encapçala l'expopular Santiago Abascal. Dimarts passat, de fet, PP, PSOE, Sumar i PNB van demanar al Tribunal de Comptes una fiscalització especial a la Fundació Disenso, el laboratori d'idees i de propaganda dels ultradretans. Sol·licitaven una auditoria dels comptes de la fundació en els darrers cinc anys, «analitzant la naturalesa, l'origen i el destí dels fons rebuts». La comissió mixta Congrés-Senat va aprovar-ho amb l'únic sufragi en contra dels ultradretans.
La Fundació està presidida pel mateix Abascal i ha estat emprada com a una plataforma de contacte entre Vox i la internacional reaccionària, així com per gestionar el web xenòfob La Gaceta de la Iberosfera, impulsada per la nissaga Ariza, estretament propera a la cúpula del partit integrista i amos d'Intereconomia. Tot i que ha possibilitat els actes de germanor ultradretana de Vox, l'entitat ha estat al punt de mira per les seues finances. El Tribunal de Comptes, per exemple, va retratar-la com a l'única fundació partidista que rebia milions de la seua formació. En els seus cinc anys de vida, Disenso ha rebut gairebé 11 milions d'euros procedents de Vox.
A mitjan setembre d'enguany, tres excàrrecs de Vox a les illes Balears van denunciar les pressions de la direcció estatal per a desviar fons del seu grup parlamentari cap als comptes de la fundació. «Ens vam negar a transferir més d'un 10%», va expressar Idoia Ribas, antiga portaveu a la cambra balear de la formació d'Abascal, que va identificar Disenso amb els interessos dineraris d'Abascal. «Mentre es forren, li venen fum a la gent», va denunciar.
El padrí hongarès
Com a nineta dels ulls d'Abascal, Vox mai ha deixat d'alimentar amb injeccions milionàries la seua Fundació. Ni quan tenia problemes de liquiditat. En 2023, el partit d'extrema dreta va traspassar-li 2,5 milions d'euros, procedents de les subvencions públiques que percep per la seua representació política i de les donacions acumulades de particulars i empreses. Aquest transvasament de fons es va fer mentre Vox sol·licitava crèdits per manca de liquiditat a financers d'Hongria.
L'entitat magiar MHB Bank va concedir-li un préstec de 6,7 milions d'euros en 2023 per sufragar la campanya de les eleccions espanyoles d'aquell estiu, i en 2024 va atorgar-li un altre crèdit de 7 milions d'euros. El màxim accionista del banc hongarès és Corvinus International Investment, una signatura d'inversió controlada al 100% per l'Estat que encapçala de manera autocràtica Viktor Orbán, un dels aliats de Vox al Parlament Europeu i un dels dirigents més propers a l'autoritari Vladímir Putin a la Unió Europea. Hongria va estar multada amb 200 milions d'euros per les seues polítiques contra els refugiats.
Arran de la companyonia d'Abascal i Orbán, el PSOE interpretava aquests crèdits com una mena de donació i va presentar en primavera una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció contra Vox per presumpte finançament il·legal. L'escrit, a banda d'assenyalar la suposada irregularitat d'haver rebut aquesta hipotètica donació, acusava els ultradretans de sufragar-se de manera sospitosa a través de la coneguda llavors com a trama de les vidrioles. Els socialdemòcrates consideraven que les carpes de Vox al carrer, on feia proselitisme dels seus postulats ultradretans i venia marxandatge del partit, era una via per encobrir donacions anònimes.
Anticorrupció, però, va arxivar la causa judicial després de l'obertura de diligències prèvies. L'argument utilitzat pel Ministeri Públic fou que aquestes suposades irregularitats ja havien estat sancionades pel Tribunal de Comptes, que va imposar a la formació d'Abascal una multa de 862.000 euros per «una infracció molt greu». Tanmateix, i després que Vox al·legara contra aquell càstig dinerari, el Tribunal Suprem va anul·lar la resolució de l'òrgan fiscalitzador espanyol.
Vox ja es va enfrontar a les acusacions d'Alianza Cívica per finançament il·legal amb protagonisme dels jerarques valencianes dels ultradretans, les quals van ser arxivades per la justícia, i va admetre una donació d'un milió d'euros en els seus orígens per part d'un grup opositor iranià. Més concretament, per part del Consell Nacional de la Resistència a l'Iran. El seu braç armat fou considerat pels Estats Units d'Amèrica com una organització terrorista.