L'amor havia durat menys que un festeig d'estiu. De fet, no es podia considerar que s'havia consumat cap nit de passió. Aquell «estimat president» pronunciat pel popular Carlos Mazón, aleshores president de la Generalitat Valenciana, per a referir-se al cap de l'executiu espanyol, el socialista Pedro Sánchez, havia estat un miratge. La col·laboració entre ambdues administracions s'havia quedat ancorada solament als primers dies de la dana. A partir d'aleshores, va imperar la lògica electoralista.
Si Sánchez s'ha abstingut de xafar el territori afectat per la riuada d'ençà d'aquella virulenta visita a Paiporta (Horta Sud), de la qual han passat més de 400 dies, i va establir una mena de cordó sanitari amb Mazón a l'espera que es desgastara políticament, l'excap del Consell va intentar derivar els focus cap al Govern espanyol. Cada referència a la nefasta gestió de la seua administració, a la seua incompareixença en les hores determinats de la pitjor catàstrofe experimentada al País Valencià durant el present segle i al seu menysteniment, segons les converses aportades per l'exconsellera Salomé Pradas, va ser desviada amb crítiques a l'executiu estatal. A Mazón, quan se li demanava per l'autocrítica, assenyalava Sánchez.
El pacificador
El seu adeu forçat arran de les crítiques que va rebre dels familiars de les víctimes de la dana en el funeral d'estat han possibilitat un desgel de les relacions entre la Generalitat Valenciana i la Moncloa. Fins al moment, l'Administració espanyola s'havia negat a crear una comissió mixta amb el Govern valencià, tal com reclamava el Consell del PP. Encara més, les cartes enviades per Mazón amb l'objectiu de reunir-se amb Sánchez semblaven haver-se guardat en un calaix.
Tanmateix, amb l'arribada de Juanfran Pérez Llorca a la presidència valenciana, la interlocució entre ambdues administracions ha iniciat un període de glàsnost. No debades el cap del Consell s'ha trobat aquest dimecres amb Sánchez. Ho ha fet a la Moncloa, quan fa poques setmanes que va prendre possessió de la comandància de la Generalitat Valenciana i l'estructura del seu nou govern encara està agafant rodatge. Com si s'impregnara de l'aura conciliadora del papa Francesc, el nou baró valencià ha tractat de trenar ponts amb el Govern espanyol.
La trobada no sols ha servit per a reprendre el diàleg públic entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat Valenciana, sinó també per a acordar una comissió mixta entre ambdues institucions per a la reconstrucció dels efectes de la dana. L'aliança interadministrativa arriba quan fa gairebé un mes i mig que ha fet un any del primer aniversari de la tragèdia, i cada escala governamental ha implementat els seus plans de revitalització de la zona devastada per aquella riuada terrorífica.
Abonats al ping-pong
Tot i la superació de l'antiga falta de cooperació visible, el Govern espanyol de Sánchez i l'executiu valencià de Pérez Llorca han reprès l'intercanvi de retrets quan s'ha acabat la trobada. El nounat president valencià, de fet, ha lamentat que la comissió mixta arribe «amb 415 dies d'endarreriment» i ha confiat que estiga llesta per a principis del 2026. Així mateix, ha sol·licitat que s'incorpore a la Diputació de València i ha advertit del risc d'ineficàcia «si acaba derivant en un entramat burocràtic». «Només fa quinze dies que estic al càrrec i no ho puc considerar com un èxit, perquè crec que hauria d'haver-se fet des del principi», ha indicat en al·lusió a la gestació de la comissió. «Caldrà preguntar al ministre», ha incidit sobre la tardança a crear-se.
«No s'ha constituït res nou que no s'estiguera fent des del primer moment», ha replicat el socialista Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Administracions Públiques, que ha plantejat sota la premissa de «lleialtat institucional» i «rendició de comptes», la incorporació dels 75 ajuntaments dels municipis damnificats a l'òrgan interadministratiu. Fins i tot, ha al·legat que el Govern espanyol estava plenament integrat en la resposta després de la catàstrofe, atès que era de la partida al Cecopi, l'òrgan de coordinació entre diferents institucions i cossos d'emergència. «Ha estat inèdit, perquè no es va donar durant el volcà de la Palma», ha subratllat.
Pérez Llorca, que li ha entregat una carta als reis a Sánchez amb la petició de 100 reivindicacions històriques i urgents per al País Valencià, ha retret la manca d'acceptació de l'executiu estatal de les seues sol·licituds financeres: el Govern valencià exigia que els 2.500 milions d'euros que han desemborsat per a la reconstrucció, i que consten com a deute a les arques valencianes, foren transformats en ajudes directes entregades a fons perdut per l'executiu espanyol. Encara més, demanava la suspensió de diferents impostos per a les obres de la dana.
«No podem entendre que, en una catàstrofe d'aquestes dimensions, l'única aportació del Govern d'Espanya siga permetre'ns endeutar-nos més. Més del 80% de les obres ja estan fetes per part de la Generalitat Valenciana. I, per tant, he demanat que el deute siga substituït per una aportació directa», ha desenvolupat el president valencià. Torres, però, ha contraposat que vuit de cada deu euros destinats des de les administracions públiques a la reconstrucció han estat desemborsats per part del Govern espanyol.
El xoc financer s'ha enconat: Pérez Llorca ha reclamat un fons d'anivellament per compensar el maltractament que pateix el País Valencià mentre es negocia un nou sistema de finançament autonòmic, el qual resta caducat des del 2014, i Torres ha respost amb «la voluntat» de l'executiu estatal de presentar una proposta en el primer semestre del 2026. El ministre de Política Territorial ha assegurat que el territori valencià rebrà un 9,1% més de finançament i ha sostingut que els valencians són dels més beneficiats per la quitança del deute, una afirmació que els experts qüestionen.
Amb desacords sobre les reivindicacions hídriques i envers la cooperació econòmica per als plans d'habitatge, el cap del Consell ha tornat cap a terres valencianes amb la casella marcada de la reactivació de la cooperació, però lluny d'aconseguir, de moment, les seues peticions a Sánchez. La marxa de Mazón i l'adveniment de Pérez Llorca ha provocat només un desgel institucional.