A l'etapa del postprocés a Catalunya, emergeixen els vells debats per eixamplar l'autogovern català i assolir més quotes de capacitat financera. Mentre Junts per Catalunya exigeix la delegació de les competències migratòries a l'Administració principatina i ERC reclama la governança catalana de l'Aeroport de Barcelona-el Prat, el focus l'acapara la reforma del sistema de finançament autonòmic. Un model que va ser desvelat en les darreres setmanes per part de la socialista María Jesús Montero, ministra d'Hisenda i, al seu torn, candidata dels socialdemòcrates a la Junta d'Andalusia.
Acordat entre els socialistes i els republicans, el nou sistema de finançament autonòmic ha generat escepticisme a actors civils de l'independentisme, com ara l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). L'entitat, no debades, ha assenyalat que «es tracta d'un canvi de relat, però no de model». «Amb les balances fiscals pendents de publicar i sense un canvi real de les regles del joc, l'increment del finançament català en 4.700 milions d'euros no representa una correcció del dèficit fiscal estructural, sinó una redistribució d'una recaptació conjunturalment més gran», critiquen.
«L'acord d'investidura entre PSC i ERC establia objectius ambiciosos: un sistema de finançament singular; capacitat plena de gestió tributària per part de la Generalitat (amb un primer esglaó en l'IRPF); criteris explícits de solidaritat i ordinalitat, i l'enfortiment de l'Agència Tributària de Catalunya. Sobre el paper, es tractava d'un plantejament que podia corregir alguns dels dèficits estructurals del model vigent», han recordat en un comunicat per refusar el disseny elaborat pel Govern espanyol del PSOE i Sumar. De fet, han considerat que s'han incomplert una sèrie de punts que estaven presents en aquest acord.
A parer de l'entitat sobiranista, «no s'ha intentat negociar un nou model de finançament per a la Generalitat de Catalunya basat en la negociació bilateral amb l'Estat, com establia l'acord d'investidura». «No s'ha elaborat una proposta catalana i el president Salvador Illa no ha convocat la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat per plantejar-la», han ressaltat. I han retret que «no s'hagi assolit» el punt del pacte perquè «la Generalitat de Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya».
Tanmateix, observen que el principal incompliment s'ha produït al punt de l'aportació catalana a les finances de l'Estat, la qual estava motivada, d'una banda, pel cost dels serveis prestats a Catalunya i, d'altra, per una quota solidària subjecta al principi d'ordinalitat. «No s'ha obtingut el punt més importat per reduir l'espoli fiscal», han accentuat en referència a l'ordinalitat.
«Aquest punt hauria acostat Catalunya al sistema de concert», es planyen. I han lamentat que el manteniment d'aquesta qüestió «significava deixar enrere el càlcul del finançament de la Generalitat de Catalunya a partir de l'import dels serveis públics traspassats i substituir-lo per la quantificació de l'aportació de Catalunya al cost dels serveis prestats per l'Estat espanyol, administrant la resta dels impostos recaptats a casa nostra».
Un model sense detallar
Empipats pels suposats incompliments del pacte, han retret que «no hi hagi cap documental tècnic detallat» del nou sistema de finançament. «L'única informació oficial prové d'una nota de premsa de la Moncloa, que anuncia un nou model de finançament a partir de 2027, amb uns 21.000 milions d'euros addicionals per al conjunt de les comunitats autònomes, una distribució més ajustada a variables demogràfiques i la preservació dels mecanismes de solidaritat», han apuntat.
«Algunes veus han afegit elements qualitatius: eliminació de bestretes, liquidació més immediata de la recaptació real, més autonomia financera i, fins i tot, la creació d'un consorci per garantir l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya. Tanmateix, totes aquestes promeses resten, de moment, en l'àmbit declaratiu», han mostrat el seu escepticisme, i han assegurat que l'increment del finançament per a Catalunya, en 4.700 milions d'euros, és producte del creixement del pastís a repartir i no d'una modificació dels criteris de distribució. «Confondre aquest efecte automàtic amb un guany derivat d'un nou model és l'error central del relat actual», han sostingut.
L'ANC ha exhibit els seus dubtes sobre aquest augment dels diners destinats per a Catalunya: «No existeix cap document públic que expliqui com es calculen aquests 4.700 milions d'euros, ni si es tracta d'un import anual o acumulat en diversos exercicis. Tot apunta que es tracta d'una comparació nominal entre períodes amb nivells de recaptació diferents». «Per avaluar l'impacte real d'un acord de finançament, cal distingir clarament entre l'increment brut, és a dir, els recursos addicionals respecte a l'any anterior, i el guany net atribuïble al pacte, això és, la diferència entre el que es rebria amb el nou acord i el que s'hauria rebut igualment sense canviar el sistema».
«Els ingressos no financers de la Generalitat se situen entre 55.000 i 58.000 milions d'euros anuals. Un creixement automàtic del sistema del 7% —perfectament coherent amb l'evolució recent de la recaptació— ja generaria uns 4.000 milions d'euros addicionals sense cap acord nou», han exposat. I han qüestionat: «Això implica que una part molt rellevant dels 4.700 milions anunciats pot explicar-se exclusivament per l'efecte d'increment de la recaptació».
Denunciar l'espoli fiscal
L'entitat, situada en contra del disseny d'aquest nou sistema de finançament, ha insistit en el fet que «Catalunya continua aportant molt més del que rep». «Les estimacions recents situen el dèficit fiscal català entre 25.500 i 30.500 milions d'euros anuals, una magnitud que no es veu corregida per increments conjunturals de recaptació, ni per anuncis sense fonament tècnic», han reiterat. I han rematat: «Amb la informació disponible, no es pot afirmar que el suposat nou model de finançament introdueixi canvis reals en les regles de repartiment».
«L'independentisme necessita un canvi amb urgència basat en la unitat estratègica. La divisió i la desmobilització només generen retrocés i feblesa. En canvi, la suma de la unitat política amb les manifestacions populars proporcionen la força necessària per a enfrontar-se a l'Estat espanyol i avançar cap a la independència, l'única manera de posar fi a l'espoli fiscal», han conclòs, per demanar als partits que rebutgen aquesta proposta i «es faci un front comú per denunciar i revertir l'escandalosa i insostenible situació d'espoli fiscal».