A Renée Good li agradava escriure. Amb 37 anys i tres filles, aquesta veïna de Minneapolis, una ciutat ubicada a l'estat nord-americà de Minnesota, havia fet les seues incursions al món de la poesia. Una afició per la literatura que va quedar soterrada per sempre quan setmanes enrere va rebre tres trets al cap, que van arrabassar-li la vida. L'autor d'aquell assassinat fou un agent de l'ICE, la policia migratòria impulsada pel president estatunidenc, Donald Trump, al més pur estil de les forces paramilitars que van sembrar el terror durant els anys trenta del segle passat. Aquest dissabte, un altre uniformat migratori ha tornat a matar un nord-americà.
Trump ha acaparat el focus amb les seues accions internacionals, com ara el segrest del president veneçolà, Nicolás Maduro, o la insistència a apoderar-se de Groenlàndia, però la seua política interna ha traspassat els contorns de la democràcia estatunidenca. L'agressivitat dels seus escamots migratoris han fet aflorar manifestacions i vagues generals inèdites des de feia dècades. Minneapolis, l'urbs que va veure com asfixiaven l'afroamericà George Floyd en 2020, s'ha aixecat aquesta setmana contra els desplegaments policials dictats per l'Administració del magnat xenòfob.
Aquesta regressió democràtica dels Estats Units d'Amèrica i l'escalada autoritària de Trump han estat radiografiades i constatades per Amnistia Internacional, l'organització mundial de referència en la lluita pels drets humans. «Els Estats Units d'Amèrica, sota el lideratge del president Trump, mostren un patró recognoscible de pràctiques autoritàries i erosió dels drets humans que Amnistia Internacional ha documentat durant dècades en països de tot el món», assenyalen a l'informe L'alarma sona: l'augment de les pràctiques autoritàries i l'erosió dels drets humans als Estats Units d'Amèrica, fet públic aquesta setmana.
«Un any després del segon mandat del president Trump, hi ha senyals d'alarma de pràctiques autoritàries que assenyalen una trajectòria perillosa», adverteixen. L'organització, de fet, avisa que «estan en joc els drets que permeten a les persones defensar la resta de drets i viure sense por a l'exercici arbitrari del poder i la discriminació, incloent-hi els drets a la llibertat de premsa, expressió i protesta pacífica; a un judici just i al degut procés; a la igualtat i la no discriminació; i a la privacitat».
En aquest regnat de només un any, el magnat republicà, d'acord amb l'anàlisi d'Amnistia Internacional, «ha actuat amb rapidesa i consistència mitjançant accions executives i mesures administratives per a reduir l'espai cívic i soscavar l'estat de dret, tant a escala nacional com internacional, amb conseqüències a curt i llarg termini per a les salvaguardes dels drets humans». «Els esforços de l'administració Trump per intimidar, silenciar i castigar manifestants i crítics, restringir la premsa, reestructurar l'accés a la informació i erosionar sistemàticament l'estat de dret estan creant una emergència de drets humans», subratllen.
«El món sencer és testimoni de la perillosa deriva del president Trump que ja ha desembocat en una emergència de drets humans», agrega Paul O'Brien, director executiu d'Amnistia Internacional als Estats Units d'Amèrica. «Triturant normes i concentrant el poder, l'Administració intenta que siga impossible que se'ls demanen responsabilitats. No hi ha dubte que aquestes pràctiques autoritàries de l'administració Trump erosionen els drets humans i augmenten el risc per a periodistes i els qui alcen la veu o dissenteixen, com ara manifestants, professionals de l'advocacia, estudiants i els qui defensen els drets humans», completa.
L'informe detecta atacs contra la llibertat de premsa i l'accés a la informació; la llibertat d'expressió i de reunió pacífica; organitzacions de la societat civil i universitats; l'oposició política i la dissidència, la judicatura, l'advocacia i el sistema jurídic, així com a les garanties processals. Una erosió de les llibertats i dels drets cívics que es reforça amb «atacs contra els drets de les persones refugiades i migrants»; «l'ús com a boc expiatori de determinades comunitats i el retrocés de les proteccions davant de la discriminació»; «l'ús de l'exèrcit per a finalitats internes»; «el desmantellament de la rendició de comptes de les empreses i de les mesures anticorrupció», o l'ampliació de la vigilància sense una supervisió significativa.
Militarització i «el terror» de l'ICE
L'exemple paradigmàtic d'aquesta involució democràtica als Estats Units d'Amèrica «són els agents emmascarats del Servei d'Immigració i Control de Duanes», com els defineix l'organització internacional en defensa dels drets humans. L'informa recorda casos com la deportació d'un periodista salvadorenc, la detenció i emmanillament d'estudiants per protestar als campus i com els agents de l'ICE «envaeixen i terroritzen comunitats senceres».
No debades Amnistia Internacional rememora com l'administració Trump va emprar l'exèrcit per a apaivagar manifestacions: «Va desplegar recursos militars innecessàriament i inadequada per a controlar les protestes, amb la finalitat de donar suport a una aplicació agressiva i sovint il·legal de la llei migratòria, sota el fals pretext de combatre la delinqüència urbana». «El patró de desplegaments de la Guàrdia Nacional, juntament amb l'augment de les operacions federals de control migratori, també va alimentar una confusió entre delinqüència i raça. En sis de les nou ciutats on el president Trump va amenaçar o va desplegar la Guàrdia Nacional, l'alcalde era un negre i d'una ciutat amb una gran població negra i llatina», indiquen.
Junt amb l'ús irregular dels efectius militars i les violacions de drets humans dels escamots policials de l'ICE, l'organització relata una cadena de silenci que permet la degradació democràtica nord-americana. «La intimidació de la premsa fa que les violacions de drets humans i els abusos siguen més difícils de denunciar; la gent tem parlar a causa de les represàlies contra les protestes; l'ampliació de la vigilància i de la militarització augmenta el cost de la dissidència, i els atacs contra els tribunals de justícia, l'advocacia i els òrgans de supervisió fan més difícil l'aplicació de la rendició de comptes», exposen.
«Aquestes tàctiques erosionen clarament drets humans, com ara la llibertat d'expressió, la reunió pacífica, la llibertat de premsa, l'accés a la informació, la igualtat i la no discriminació, les garanties processals, la llibertat de càtedra; i els drets a no patir detenció arbitrària, a demanar asil, a un judici conforme a les normes internacionals i, fins i tot, el dret a la vida», denuncien. «L'atac contra l'espai de la societat civil i l'estat de dret, i l'erosió dels drets humans als Estats Units d'Amèrica reflecteixen un patró global que Amnistia fa dècades que observa i n'adverteix», completa O'Brien.
Restriccions judicials i menys controls anticorrupció
Dintre de la croada reaccionària de Trump, hi ha decisions que semblen inspirades en els manuals de l'hongarès Viktor Orbán. «Mitjançant accions executives i mesures polítiques, l'administració Trump va adoptar decisions que van tenir l'efecte de restringir el poder judicial i el sistema legal en general», encenen les alarmes. De fet, censuren que «ha eludit els processos judicials establerts i, en resposta als tribunals que han bloquejat la implementació de les seues polítiques, ha pres mesures per a limitar el seu poder: exigint el judici polític de jutges; desobeir i eludir les ordres judicials; i buscant limitar l'autoritat dels tribunals per a emetre ordres temporals».
El déjà-vu hongarès va més enllà: alerten que «ha utilitzat el poder executiu per a paralitzar l'exercici de l'advocacia i el funcionament dels col·legis d'advocats» i «ha castigat els fiscals de carrera pel seu treball en l'Administració anterior». «El president Trump i la seua Administració han actuat amb rapidesa per a eliminar els controls existents sobre la rendició de comptes corporativa i han retallat dràsticament els esforços per a combatre la corrupció», completen.
«Podem i hem de forjar un camí diferent», conclou O'Brien. «Les pràctiques autoritàries només arrelen quan es permet que es normalitzen. No podem deixar que això passe als Estats Units d'Amèrica. Si ens unim, tenim una oportunitat i la responsabilitat d'estar a l'altura d'aquests temps difícils de la nostra història i protegir els drets humans», assegura el cap de l'organització a terres nord-americanes. Un territori on Trump exerceix com un emperador cada vegada més autoritari.