Les eleccions espanyoles del 2023 van oferir-li a Junts per Catalunya l'oportunitat de posseir les claus —junt amb altres formacions independentistes i arrelades als seus territoris— de la legislatura a l'Estat. Amb una bancada de set diputats al Congrés dels Diputats, la formació independentista va jugar la carta de la seua influència parlamentària i va pactar amb el PSOE per a investir el socialista Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Ho va fer a canvi de concessions en matèria lingüística i transferències de competències.
La falta de materialització de compromisos com ara l'oficialitat del català a la Unió Europea o el traspàs de la gestió dels fluxos migratoris a la Generalitat de Catalunya va glaçar les relacions entre Junts per Catalunya i el PSOE. De fet, en octubre de l'any passat, la força liderada per Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat de Catalunya a l'exili, va anunciar la seua ruptura amb els socialdemòcrates espanyols. A partir d'aleshores, els independentistes han tractat de collar amb més força l'executiu estatal del PSOE i Sumar.
Junts per Catalunya ha exemplificat aquesta setmana la seua posició distant amb els progressistes espanyols i ha accentuat el seu perfil opositor, especialment després de la relliscada de la vicepresidenta segona i ministra de Treball per Sumar, Yolanda Díaz, que va qualificar el partit independentista com a «racista». Aquell vituperi va complicar encara més les relacions entre les forces que donen suport al Govern espanyol de Sánchez i els puigdemontistes.
Encara que va haver-hi aproximacions per buscar un acord en el decret sobre els lloguers, en el qual s'establia una pròrroga per a blindar els contractes dels llogaters durant dos anys, no va haver-hi entesa, i Junts per Catalunya va marcar perfil amb el seu vot negatiu. Aquesta orientació del sufragi coincideix amb un discurs més liberal, com va dibuixar el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, en una conferència al Nova Economia Fòrum, a Barcelona. En aquella intervenció, va criticar el model intervencionista del PSC i va advertir de la desnacionalització de Catalunya.
Si Junts per Catalunya va donar un altre toc d'atenció a l'executiu estatal amb la votació del decret dels lloguers, va redoblar la seua aposta oposant-se a la tramitació de la proposició de llei per constituir el Consorci d'Inversions. Aquesta iniciativa buscava crear una mena d'organisme mixt entre l'Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya, el qual tenia com a propòsit fiscalitzar el grau de compliment d'execució pressupostària de l'Administració estatal en terres principatines. La proposta era d'ERC i era un dels punts acordats entre socialistes i republicans per investir com a president de Catalunya al socialdemòcrata Salvador Illa.
«Catalunya no necessita més xiringuitos amb els diners de la gent. No necessita un consorci. Cal que ens facin les transferències de diners que ens pertoquen», va argumentar Míriam Nogueras, veu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats. Encara més, va qualificar que tirar endavant amb la creació del Consorci d'Inversions era «rebaixar les aspiracions catalanes» i «normalitzar la subordinació de Catalunya a Madrid».
L'oposició de la formació de Puigdemont s'emmarca dintre de la pugna que lliura amb ERC al camp independentista. De fet, els republicans van molestar-se perquè rebutjaren la iniciativa, i van criticar Junts per Catalunya pel seu «no a tot», en paraules de la parlamentària estatal dels republicans, Inés Granollers. La tensió entre els dos principals partits d'obediència catalana és ben forta, especialment per les crítiques directes llençades per Gabriel Rufián, veu d'ERC a la cambra estatal, a cada representant juntaire pel seu «no» al decret de l'habitatge, i l'escridassada i les escopinades patides per Marta Madrenas, diputada estatal de Junts per Catalunya.
Al marge de la batalla entre ERC i el partit liderat per l'expresident a l'exili, Junts per Catalunya ha exhibit el seu perfil més opositor durant aquesta setmana al parlament espanyol. Sense capacitat al Govern espanyol per complir amb les demandes dels juntaires, els independentistes tenen via lliure per mostrar la seua influència a través d'aquest posicionament.