A tocar de l'imponent camp de Mestalla, del temple d'aquells que professen la religió valencianista, hi ha un col·legi sota el comandament espiritual de les ensenyances de Josemaría Escrivà de Balaguer. El centre Guadalaviar, fundat en el franquisme per a famílies afectes a l'Opus Dei, ha practicat històricament la segregació per sexe: als seus pupitres, sempre s'han assegut xiquetes i xavales uniformades. Va estar creat perquè mai compartiren aula amb xics.
Malgrat irrompre per a butxaques sense estretors dineràries — la quota bàsica de fa dos cursos rondava els 188 euros mensuals—, va rebre la benedicció de la concertació pública de les seues aules pels volts del nou mil·lenni. El col·legi ha estat subvencionat mentre persistia en la separació entre xiquets i xiquetes a les classes, mantenint ben viva una pedagogia educativa hereva del franquisme.
Amb l'aprovació de la LOMLOE, va haver-hi d'escollir: o ser fidel al credo de segmentar per sexes i deixar d'obtenir fons públics o apartar-se dels seus ideals en favor del manà de l'administració. En 2022, en el moment que aquesta nova legislació educativa va entrar en vigor, el Consell del Botànic va avisar que si continuaven amb les pràctiques segregadores haurien de tallar l'aixeta pública. Ho va fer per carta.
El col·legi Guadalaviar, però, ha demostrat la seua perseverança amb els valors de la segregació per sexe. Segons ha destapat la Cadena Ser i ha denunciat Compromís, només va haver-hi xiquetes assegudes als pupitres d'aquest centre en el curs 2025-2026. Aquesta pràctica es va repetir al Vilavella, una altra institució educativa ubicada a València, nascuda només per a escolaritzar a dones i sota el paraigua espiritual de l'Opus Dei.
Els valencianistes han detectat en altres cinc centres una continuïtat de facto en l'aposta per la segmentació per sexe. Dels 4.347 alumnes matriculats en aquests set col·legis, 3.951 continuen escolaritzats en dinàmiques de segregació per sexe, la qual cosa suposa el 91% de l'alumnat total. «La seua manera d'operar és mantenir formalment una matrícula mixta per a aparentar que compleixen la llei, però després pressionen a famílies del sexe que no volen admetre perquè canvien de centre», ha explicat Gerard Fullana, diputat de Compromís a les Corts Valencianes.
«En alguns casos, figura que hi ha matriculat únicament a un xiquet o a una xiqueta en les etapes primerenques per a intentar justificar artificialment que no segreguen», ha indicat. De fet, en les pàgines web d'aquests col·legis només es veuen xiquets si està reservat per a l'alumnat masculí i xiquetes si va ser aixecat per impartir classes solament a dones. En el cas del Guadalaviar, la matrícula només permet escolaritzar a nenes.
En contra de les taules de la llei
Tot i perseverar en aquesta filosofia llegada de la dictadura, la Generalitat Valenciana del PP va renovar en abril de l'any passat els concerts educatius, és a dir, la injecció de fons públics als set centres educatius assenyalats per aquestes pràctiques. L'encarregada de firmar l'ordre fou l'actual consellera d'Educació, Carmen Ortí, qui llavors era sotsdirectora de Planificació Educativa i Centres Privats i Concertats. Propera als antics sectors democratacristians del PPCV, ha destacat per decisions com ara apujar el sou als professors de religió. L'aleshores responsable del departament era el controvertit José Antonio Rovira.
Aquesta prolongació dels concerts xoca amb la legislació estatal en matèria d'educació. D'acord amb la LOMLOE, «no podran subscriure concerts educatius els centres que desenvolupen el principi de coeducació mitjançant la segregació de l'alumnat per sexe». La decisió també contravé la normativa valenciana: «Per a estar acollit a règim de concert, s'ha de fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones en totes les etapes educatives, desenvolupant el principi de coeducació». De fet, precisa que «aquesta obligació comportarà el no separar l'alumnat pel seu gènere».
Arran d'aquesta extensió irregular, Compromís ha presentat un requeriment judicial a la Conselleria d'Educació, on exposen com aquest incompliment comportaria una retirada de les injeccions públiques als centres implicats. Demanen al departament d'Ensenyament que actue i retire aquestes contractacions públiques. «El Govern del PP comptava amb les eines necessàries a la LOMLOE i a la normativa autonòmica creada pel Botànic per actuar contra els centres que separen per sexe i evitar que reben diners públics», ha recordat Fullana.
«No s'entén com en el moment de revisar els concerts, la Conselleria d'Educació ha validat el concert d'aquests set centres, quan tenien les dades a la mà sobre com continuaven segregant en etapes educatives», s'ha mostrat perplex. A les portes d'una vaga educativa per part d'una comunitat docent en peu de guerra al País Valencià, Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes, ha expressat: «El PP ha incomplert la llei. El Govern valencià de Juanfran Pérez Llorca es contradiu: assegura que no hi ha diners per a l'escola pública i millorar el salari del professorat, però finança amb molts milions a col·legis que separen a xiquets de xiquetes a les aules».
Els pans i els peixos públics
Com si es tractara d'una modernització del miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, amb el Consell del PP vestit de messies, la prolongació dels concerts educatius suposa una injecció pública de 72,6 milions d'euros per aquests set col·legis inspirats en la doctrina d'Escrivà de Balaguer, segons ha desvelat EL TEMPS. Aquests centres costen cada any poc més de 12,1 milions d'euros als contribuents i la renovació de la contractació pública s'ha efectuat —en el cas de primària— fins a l'any 2031.
A excepció del Guadalaviar, la resta de col·legis implicats estan sota el control de Fomento Centros de Enseñanza, la companyia educativa més icònica vinculada a l'Opus Dei. La seua influència és evident a la patronal estatal CECE, on durant anys van ocupar els càrrecs de màxima responsabilitat. L'empresa de visió ultraconservadora atresora a Elx (Baix Vinalopó) el col·legi Aitana, on va ser professor Pablo Ruz, actual alcalde de la ciutat pel PP. Aquest col·legi percep anualment 1,6 milions d'euros. Al període, 1998-2020 va beneficiar-se d'un reg públic de 26,3 milions d'euros.
Fomento Centros de Enseñanza disposa d'un altre centre segregador a Alacant. Es tracta de l'Altozano, sostingut anualment amb una aportació de poc més de dos milions d'euros per part de l'administració valenciana. Entre 1999 i 2020, va ingressar 34,6 milions d'euros de la Generalitat Valenciana. La germana de Ruz ha impartit docència en aquesta institució educativa ubicada a tocar de l'estadi Rico Pérez, recinte sagrat dels aficionats herculans. Les associacions de mares i pares d'alumnes d'aquests centres meridionals han organitzat xerrades amb professors homòfobs.
A l'àrea metropolitana de València, a la zona de xalets de Torrent (Horta Sud), l'empresa lligada a l'Opus Dei compta amb el centre El Vedat, considerat un dels més elitistes. A pesar d'estar destinat per a famílies benestants, percep anualment 2,7 milions d'euros de l'administració valenciana. En el període 1999-2020, va captar 46,4 milions d'euros de la Generalitat Valenciana. A la capital, la companyia disposa del col·legi Vilavella, engreixat amb unes injeccions anuals de poc més d'un milió d'euros. Entre 1999 i 2020, va rebre 23,1 milions d'euros de les arques públiques valencianes. L'autorització per atorgar el concert al Vilavella a principis de segle va estar farcida d'ombres.
La companyia inspirada en els preceptes de l'obra també compta amb dos centres a Betxí (Plana Baixa). Els col·legis Miralvent, amb una subvenció anual de 859.508,37 euros, i Torrenova, amb un ajut públic anual de poc més d'un milió d'euros, són la referència educativa ultraconservadora a les comarques del nord del País Valencià. Amb un inici de la concertació més tardana, datada del 2008, han obtingut des de l'aleshores i fins a l'any 2020 vora 10 milions d'euros cadascun en aportacions públiques de la Generalitat Valenciana.
La xarxa dels col·legis sota sospita es completa, evidentment, amb el Guadalaviar. Aquesta institució educativa obté anualment 2,2 milions d'euros. Entre 1999 i 2020, va pescar 39,8 milions d'euros de l'administració valenciana. Com a donants de la seua fundació, constava Alberto Català, expresident de Fira València, íntim de l'exalcaldessa Rita Barberá i esguitat per innumerables escàndols. El nom del Guadalaviar ja va sortir a la palestra quan van concertar les seues aules per primera vegada en temps del popular Eduardo Zaplana. Quasi tres dècades després, torna a estar a l'ull de l'huracà.