L'apatia, el cansament i la desesperació s'han instal·lat a la població equatoriana. Després d'una primera onada del coronavirus que va convertir els carrers de Guayaquil, la capital costanera del país llatinoamericà, en dipòsits de cadàvers involuntaris per la saturació d'hospitals i cementiris, els ingressos per la COVID-19 s'han multiplicat per quatre a l'Equador. Les unitats de cures intensives estan pràcticament al límit, segons relatava la doctora Eliana Morejón de l'Hospital de Quito Sud a RNE, així com l'impacte socioeconòmic de la pandèmia deixa estampes desoladores. El sotrac econòmic, el qual ha sigut d'una dimensió més gran envers la crisi financera de 1999, ha comportat que un terç de la població estiga sumida en la pobresa. En data d'agost passat, un 83% dels equatorians restaven a l'atur o amb unes condicions laborals d'elevada precarietat.
En aquest panorama de fragilitat social i d'emergència sanitària accentuada, milions d'equatorians acudeixen aquest diumenge a les urnes per designar el futur president de l'estat llatinoamericà. Amb la intenció de passar pàgina del mandat de Lenin Moreno, qui va caracteritzar la seua presidència per aplicar del bracet de l'FMI la doctrina desacreditada de l'austeritat pressupostària i per les actuacions judicials envers l'expresident progressista Rafael Correa, els ciutadans andins han d'escollir entre el candidat correista Andrés Arauz, de la Unió per l'Esperança, i el banquer conservador Guillermo Lasso, del Moviment CREO. Ambdós candidats, no debades, van aconseguir amb el 32,72% i el 19,74%, respectivament, accedir a la segona volta dels comicis presidencials. A tocar de Lasso, va quedar-se Yaku Pérez, amb el 19,39% dels sufragis i representant del Moviment d'Unitat Plurinacional Pachakutik, de caràcter progressista i, especialment, indigenista. En quarta posició, amb el 15,68% dels vots, va situar-se Xavier Hervas, de la social-liberal Izquierda Democrática.
Arauz, el candidat del correisme, és el favorit. «La seua diferència amb Lasso s'ha reduït durant els darrers dies, però sembla complicat que pugui haver-hi una remuntada que evite la victòria del candidat promocionat per Rafael Correa. El candidat de l'indigenista Moviment d'Unitat Plurinacional Pachakutik, Yaku Pérez, el qual va quedar tercer a molt pocs vots de Lasso, s'ha desmarcat d'ambdós candidats. Malgrat que ostenta una oposició frontal al correisme, tampoc comparteix visió ideològica amb Lasso», analitza Anna Ayuso, investigadora principal d'Amèrica Llatina al Centre d'Estudis i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB). «És cert que l'avantatge que tenia Araunz va reduir-se amb el suport d'Hervas al candidat conservador Guillermo Lasso. Tanmateix, l'aspirant del correisme ha recuperat aquesta distància gràcies a l'obtenció del suport de Jaime Vargas i Leo Iza, dos líders indigenistes del Pachakutik que s'han desmarcat de Pérez», complementa Sergio Pascual, membre del consell executiu del Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica i exdirigent de Podem.
En un escenari de desencantament amb la política i en el qual l'abstenció guanya força en un electorat empipat pels anteriors escàndols de corrupció i de les vacunacions irregulars de les elits, així com per un sotrac econòmic que complica la supervivència, la capacitat del correisme per atreure el vot indígena serà determinat per garantir el tomb progressista que encara albiren les enquestes. «El vot indígena marcarà el resultat d'aquestes eleccions, i una part d'aquesta bossa de sufragis es decantarà sense cap mena de dubte cap a Arauz. La disjuntiva de les comunitats indígenes és entre l'abstenció i Arauz, ja que Lasso representa les polítiques centralistes i neoliberals que ha aplicat el president Moreno. Tot i que el correisme ha tingut una relació tibant amb els moviments indígenes, no s'hi preveu cap gir cap a un candidat que beneeix les polítiques de retallades socials de l'FMI. La clau de volta està en l'abstenció que pot haver-hi en aquestes comunitats, però amb el suport condicionat d'aquests líders indígenes la victòria sembla assegurada per al correisme», indica Pascual.
El projecte econòmic de Correa, del qual és hereu Arauz, va fonamentar-se, de fet, en l'explotació dels recursos naturals de l'Equador per estendre la cobertura social. Aquesta utilització de les matèries primeres, que va beneficiar-se dels aleshores elevats preus d'aquests productes, va xocar amb la visió de les comunitats indígenes, les quals contraposaven aquest model «extractivista» amb la filosofia de comunió amb la mare terra, l'anomenat bon viure. «Les tibantors entre els moviments indígenes i el correisme van produir-se, a banda per les diferències de model econòmic dintre del camp progressista, pel centralisme amb el qual es produïen les decisions sobre els recursos naturals», exposa Ayuso. «Correa va actuar sovint amb un tarannà centralista envers mesures que afecten les comunitats indígenes, com ara l'explotació dels recursos naturals. Va apostar per un model desenvolupador que, de vegades, ha suposat un desmuntatge dels drets naturals i dels indígenes que recull la constitució del 2008. El projecte de Correa, tot i que ha comportat beneficis socials per a les capes populars, va centrar-se en construir una classe mitjana forta», expressa Albert Noguera, professor de Dret Constitucional a la Universitat de València, assessor jurídic en l'elaboració de la constitució equatoriana del 2008 i autor, junt amb el jurista Marco Navas, de l'obra Los nuevos derechos de participación ¿derechos constituyentes o constitucionales? Un estudio del modelo constitucional de Ecuador (Tirant lo Blanch, 2016).
«La figura de Correa compta amb un sector molt fidel electoralment, del qual s'ha nodrit Arauz. Ara bé, també genera rebuig, evidentment, en els sectors conservadors de l'Equador, així com en determinades faccions dels moviments indígenes, com s'aprecia amb l'actitud de Pérez. És una figura, com ocorre en aquesta mena de dirigents progressistes d'Amèrica Llatina, de caràcter polaritzador. Arauz, tanmateix, ha mantingut una actitud més distant envers Correa en aquesta segona volta. L'objectiu, no debades, és seduir els votants progressistes moderats i indígenes que tenen reticències a Correa», desgrana Ayuso, qui afegeix: «Arauz, en cas de confirmar els pronòstics de victòria, haurà de mantenir una posició més negociadora amb els moviments indígenes per tirar endavant les seues mesures. No ostentarà el poder que acumulava Correa». «Estarà condemnat a negociar amb aquests grups a la cambra», subratlla.
Les opcions de victòria de Lasso, atès la seua identificació amb Moreno, són mínimes. «Lasso representa d'una manera inequívoca les elits econòmiques equatorianes. És un dels principals accionistes del Banc Guayaquil, del qual ha exercit durant anys com a directiu executiu, i va ser dirigent econòmic de l'aleshores govern equatorià durant la crisi financera del 1999», apunta Pascual sobre un candidat que va estar esquitxat als Panamà Papers. L'esposa de Lasso, no debades, apareix com a propietària de Brother's Investment, domiciliada a les Illes Caiman. A nom d'aquesta firma, segons va explicar El Universo, hi ha dos immobles del banquer i els vehicles de la família. «És el candidat que ha defensat el receptari econòmic de l'FMI que va aplicar Lenin, el qual va provocar les protestes liderades pels moviments indígenes durant l'octubre del 2019», agrega l'exdirigent de Podem sobre un pla d'austeritat que contenia profundes retallades de la despesa pública, l'eliminació dels subsidis als combustibles que beneficiaven les capes empobrides i devaluacions salarials per als funcionaris. La Comissió Especial per a la Veritat i la Justícia de la Defensoria del Poble va qualificar algunes de les violacions de drets humans comeses durant la repressió de les mobilitzacions per part de l'executiu de Lenin com a crims de lesa humanitat.
Aquell paquet d'austeritat va debilitar l'esquelètica sanitat equatoriana, la qual s'havia reforçat durant l'etapa Correa amb la construcció i modernització de 52 hospitals i 116 centres de salut pública, que van suposar la creació de 4.000 nous llits hospitalaris. Equador va perdre 6.000 treballadors públics vinculats al sistema sanitari amb les mesures tisorades imposades per l'FMI, segons va publicar La Vanguardia. «Les retallades són el pas previ per a l'objectiu de Lasso: la privatització de l'assistència sanitària», sosté l'analista del Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica. Alfredo Borrero, el candidat a la vicepresidència de Lasso, és el president de l'Associació d'Hospitals i Clíniques Privades de l'Equador. Una vinculació d'interessos, la qual s'ha negat reiteradament des de la candidatura de Lasso, que coincidia amb l'escàndol de vacunacions irregulars al govern de Moreno. Segons va desvelar la revista La Posta, empresaris, periodistes i polítics haurien rebut el vaccí contra la COVID-19 de manera anticipada al protocol. Entre els vacunats, hi hauria el mateix Lasso, la dona de Moreno i Jaime Durán, exassessor de l'expresident argentí Mauricio Macri esquitxat pels Panamà Papers i actual assistent de campanya de Lasso.
«Les eleccions d'aquest diumenge també tindran una important lectura geopolítica, ja que l'esquerra llatinoamericana té l'oportunitat de recuperar el terreny perdut i aconseguir la presidència d'un dels estats que van formar part d'aquell bloc sobiranista envers els Estats Units», incorpora Pascual. «Moreno, qui va passar de ser vicepresident de Correa a erigir-se en president equatorià amb una política econòmica contrària, va desvincular-se de les aliances progressistes teixides en Amèrica Llatina i va apropar-se al bloc que han sigut més condescendent amb els interessos de les potències occidentals», apunta Noguera. «Les presidencials equatorianes coincidiran amb les presidencials del Perú i els comicis a governadors a quatre departaments de Bolívia, on el partit d'Evo Morales buscarà consolidar el seu poder», ressalta Pascual, qui tanca: «Totes aquestes cites, especialment les previstes al Perú i l'Equador, reconfiguraran l'actual equilibri ideològic d'Amèrica Llatina».