La història que investiga el tango és el fil conductor que utilitza David Castillo per seguir tres personatges des del camp d’Argelers fins a l’entrada a París de la novena companyia blindada -formada per republicans-, a la batalla d’Estrasburg i, fins i tot, a la desfeta de França a Vietnam, a la batalla de Dien Bien Phu, en la qual, segons Castillo, van participar «200 espanyols».
El protagonista de la novel·la és Dani Cajal, el protagonista de dues novel·les anteriors de Castillo (El cel de l’inferni No miris enrere), que ressegueix aquella història del tango i les desventures dels tres personatges, un dels quals és el seu avi -protagonista també de la coberta del llibre.
La idea del llibre, segons ha explicat Castillo, li la van donar, precisament, en la presentació d’El cel de l’infern, quan en Ramon Muns va interpretar el tango amb la lletra modificada. Des d’aquell moment, afirma Castillo, ha anat recopilant informació sobre Argelers, la Segona Guerra Mundial i la Guerra d’Indoxina durant vint anys, «als arxius d’Alcalá de Henares, Salamanca, Amsterdam i molts llocs de França».
A la presentació en roda de premsa dels premis Joanot Martorell i Ausiàs March a Barcelona, va assistir l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, que va recordar que la capital de la Safor és «el bressol de les lletres valencianes ja que, en un moment donat, van coincidir-hi Joanot Martorell, Ausiàs March i Roís de Corella». El premi de poesia ha celebrat ja la seva 56aedició i el de narrativa, la 41a. Recentment s’hi ha afegit el premi Roís de Corella a una trajectòria -que enguany ha premiat Jaume Pérez Montaner- i s’hi ha vinculat un espai de creació literària a l’Alqueria del Duc.
El premi de poesia Ausiàs March ha estat per un poemari de Ramon Boixeda (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1981) titulat Les beceroles successives. Segons Jordi Cornudella, l’editor de 62 que s’ha ocupat de l’obra, ha afirmat de Boixeda que és «un poeta reconeixible, amb una llengua pròpia». El poemari, segons Cornudella, presenta una unitat: «Cadascun dels poemes és autònom, no cal dir-ho, però alguns dels poemes estiren fils que porten d'un a un altre. Els poemes van tornant i ressorgint» al llarg de l’obra.
En el mateix sentit, l’autor va citar el poeta suecà Josep Palacios: «Dir i desdir és l'única manera de conèixer els secrets del laberint». Boixeda va dir que no sap «si és l’única manera», però va reconèixer que el seu mètode és «escriure i reescriure una vegada i una altra» després de «anar rascant» els seus «racons anímics».